1. |
Un Entre Nosaltres
05:59
|
|||
|
Calma, silenci, plena nit.
I de sobte, un murmuri, l’enemic.
Rostres desfilen sincronitzats. El deure és sagrat.
Imatges, reflexes en els seus ulls. Ordre? Pau!
Qui ha perdut el ritme? Qui ens amenaça? És un entre nosaltres!
Xarxes d’espies, secrets, rumors. Busqueu fins l’últim racó.
Cases i pisos on no es veu res. L’espessa boirina aviat embriagarà la ment.
Llibres en flames, cremeu-ho tot! Doneu’ls-hi més dosi d’amor.
Deixem que la cendra descansi al carrer. Canteu l’harmonia i el mantra fins l’aborriment!
Oh! Vigileu-lo! Que ens amenaça! És un entre nosaltres!
|
||||
2. |
Laberint
04:52
|
|||
|
Despert en la negra nit.
La fragància dels xiprers
em rodeja, m’embafa.
On són ara els meus germans?
Laberint, com si fóssim ratolins.
Laberint, ple de fantasmes recorrents.
Per què és tan fosc el bosc de les teves memòries?
I el dol, què hi fa? Per què els camins esdevenen abruptes?
Correm, defugim quadres familiars que mai oblidarem.
Els cans s’han alliberat.
Cerquen traces d’ansietat.
I jo capto les corredisses
i els gemecs dels meus germans.
Laberint, no podrem desfer el camí.
Laberint, una llum caldrà trobar.
Per què és tot clar? És la llum que projecta el crepúscle?
I enllà, un prat. És el final de la macabra partida?
O és tan sols un llimb? Condemnats deixats de la mà de Déu!
El prat és verd, perduts, deixats de la mà de Déu.
El prat és verd, perduts, deixats de la mà de Déu.
Però el prat és verd. El prat és verd...
|
||||
3. |
Pregadéu
04:33
|
|||
|
Com un cant de sirena,
treus profit de la meva innocència.
Irresistible ambrosia que em fa pedre el cap.
Seguint el teu rastre,
fruit de les terribles feromones.
Conscient de les teves trampes, segueixo el joc sexual.
Joia! Dóna’m més, dóna’m més, dóna’m més!
Joia! En vull més, en vull més, en vull més!
La teva pell melosa és el parany que em porta a un plaer fugaç.
Joia! Dóna’m més, dóna’m més, dóna’m més!
Joia! En vull més, en vull més, en vull més!
De sobte el vent amaina, tot és tan confús. Llança’m als llimbs!
I ara m’abandones, marxes.
Vençut, m’ofego, mig mort i atordit.
Qui serà el següent màrtir?
Les portes de l’infern ja s’obren.
Els meus sentits s’apaguen lentament. I ara no, no, no, no, no...
|
||||
4. |
Reina de Marbre, Pt. 1
04:22
|
|||
|
Dins d’una roca de marbre blanc romandràs.
Farem ús de l’alquímia nigromàntica
que algú va escriure en aquest pergamí groc.
La piscina ja n’és plena, de la solució magistral.
El teu tors nu s’enfila dalt del trampolí,
des d’on faràs el salt mortal!
Caus al buit. M’eixorda el teu vagit. Tocaràs fons.
I un esclat de llum et posseirà.
La teva pell bruna en tons de llet es degradarà.
I una mirada vidriosa t’inundarà de melangia.
|
||||
5. |
Reina de Marbre, Pt. 2
02:00
|
|||
|
El marbre s’esquerda i brolla una llàgrima de sang
El marbre s’esquerda i brollen deu llàgrimes de sang.
El marbre s’esquerda i brollen cent llàgrimes de sang.
El marbre s’escarxa i esclata en mil llàgrimes de sang.
|
||||
6. |
Autòmat
06:16
|
|||
|
Una densa violència, que li emanen les paraules.
Voràgine elèctrica, dictada amb supèrbia.
Què és aquesta mànega que es filtra a les orelles?
S’escampa a la retina, fent-me invident.
És una boira espessa de petits ecosistemes,
que infecten les sinapsis de nervis i neurones.
Corrupció al sistema límbic dins d’un cercle viciós,
que condiciona i perpetua la meva submissió.
Empatia modulada a la carta. Quin personatge!
Sóc autòmat o una andròmina?
Una màquina automàtica
que dispensa, insensible, els recursos que exigeixes.
I si un any el retard de l’hivern propicia un clima sec,
faré ús dels antibiòtics. Banyaré els ulls en col·liris.
I llavors entendré què he estat fent,
resignant-me de tants mals,
tancant amb pany i forrellat tants temes tabús.
I la boira ja s’ha dissipat
i es sublimen els records d’aquella vida agra
que avançava pengim-penjam, pengim-penjam...
L’empatia es modulava a la carta. Quin personatge!
Sóc autòmat o una andròmina?
I aquell dia, indomable, vaig rebel·lar-me
contra les lleis de la robòtica.
|
||||
7. |
Hvala, Pt. 1
04:26
|
|||
|
Sota l’ombra d’un om, a la vora d’un llac,
jèiem extenuats d’aquell infinit prat.
El laberint ja era lluny, però aquell sol com un puny
ens sotmetia el pas per camins sense rumb.
Què hi ha entre les dunes de verd?
Un oasi enmig del paisatge constant.
Un rugit penetrant de cop ens despertà.
Era una ombra animal planejant sobre els nostres caps.
I la bèstia aterrà, suscitant inquietud,
com d’aspecte felí, estranyament familiar.
El magnetisme dels teus ulls,
les melodies dels teus mots,
em criden a muntar al teu llom.
Perseverant et començo a escalar.
I finalment m’incorporo abraçant-te ben fort.
I tu m’ensenyes a volar amb un gran salt!
|
||||
8. |
Hvala, Pt. 2
03:13
|
|||
|
Ens anem allunyant o s’allunya la terra.
Viatjant sobre un mar de gespa i cel.
Suaus els colors, suau la brisa.
T’enraono, Hvala, callant,
abraçant l’escalfor del teu cos.
Quant portem volant sobre aquest paisatge infinit?
He perdut la noció del temps.
O potser és que allà on em duus el temps no té cap significat?
Tu em respons ronronejant
i divises, a la llunyania, una illa flotant.
Potser és allà on tothom m’espera,
festejant la revetlla eterna
enmig d’aquelles muntanyes nues
abraçades per la boira.
Sí, potser és allà on tot comença.
Potser és allà on tot comença.
Allà, a la terra promesa.
|
||||
9. |
Hvala, Pt. 3
05:23
|
|||
|
(Instrumental)
|
||||
Ós Bru recommends:
Classe Mitjana
by Rosa-Luxemburg
El grup d'èxit de l'Iban i el Roger
go to album
Discasso d'uns amics
go to albumIf you like Ós Bru, you may also like:
Old Mountain
by Good Good Blood
Ghostly indie rock from Good Good Blood, with skeletal guitars and distant, echo-shrouded vocals.
go to album
The long-awaited new record from Woods feels like a stereophonic dream full of whimsical instrumentation and good vibes.
go to album
The Golden Shore
by We Are The West
Airy folk and reflective lyrics creating a serene vibe.
go to album
This "distinctly New York record" finds the band looking for love with their signature psychedelic sound.
go to album
